Les adolescències i les joventuts estan caracteritzades per la presa de decisions que, de vegades, poden marcar l’itinerari vital o el projecte de vida. Aquestes preses de decisions estan condicionades per les pròpies expectatives, certeses i inseguretats, i, també, per influències externes. Caminar contempla el camí que s’està fent i el camí que encara hi ha per fer. Cada passa és una decisió, que es fa o bé per inèrcia o bé a partir de cert criteri, sigui estètic, sigui filosòfic, sigui pragmàtic. Caminar esdevé una valuosa metodologia per a l’acompanyament socioeducatiu a adolescents i joves.

De la mateixa manera, el caminar constitueix una metodologia per a l’acompanyament a famílies i a professionals i una estratègia per l’acompanyament en la reflexió personal i grupal.

“El viaje nos construye tanto como lo construimos. Se basa en la dialéctica descendente: detalles, recuerdos, ideas, concepto; lo descubrimos, lo entretenemos, lo alimentamos y luego disfrutamos de él.” (Onfray, 2016, p. 38).

Del març al juny de 2024 hem gaudit caminant i reflexionant i compartint en el marc del curs de 30 hores “El caminar com a eina per a l’acció socioeducativa amb adolescents i joves”, organitzat pel CEESC (Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya), en el marc de Conforcat.